- info@sendoplant.com
- 93 843 5222
Dissenyar un jardí resilient no significa omplir l’espai amb espècies capaces de resistir la sequera i esperar que treballin per si soles. La veritable resiliència d’un jardí prové de la relació entre clima, sòl, exposició, disseny i vegetació escollida.
En aquest context, les plantes mediterrànies ofereixen una gran varietat de possibilitats per a projectes a l’aire lliure que busquen mantenir una bona qualitat paisatgística amb aigua controlada i necessitats de manteniment.
Però no hi ha una llista universal d’espècies que funcioni igual en tots els espais. Una planta pot estar perfectament adaptada a un entorn mediterrani i, tot i així, no ser la millor opció per a una determinada orientació, tipus de sòl o composició.
Per tant, en lloc de parlar de plantes que simplement «resisteixen», és important entendre quines característiques fan que una espècie sigui adequada per a un projecte d’alta resistència.
Les condicions mediterrànies es caracteritzen, entre altres factors, per períodes de calor, precipitacions irregulars i períodes de sequera que poden durar durant els mesos més càlids.
Les espècies adaptades a aquests entorns han desenvolupat diferents mecanismes per fer front a aquestes condicions. Algunes tenen fulles petites o coriàcies que redueixen la pèrdua d’aigua; d’altres tenen sistemes radiculars capaços d’aprofitar la humitat disponible en profunditat.
També hi ha espècies que passen per certs períodes de l’any amb un creixement més baix, disminuint les seves necessitats durant períodes d’estrès climàtic més gran.
Aquestes característiques fan que les plantes mediterrànies siguin especialment interessants per a certs projectes de paisatgisme, però la seva elecció sempre s’ha de prendre tenint en compte el jardí en el seu conjunt.
Els arbres compleixen una funció que va molt més enllà de proporcionar ombra. La seva presència pot definir les proporcions del jardí, crear diferents atmosferes i establir una estructura que perdurarà durant anys.
Entre les espècies que poden formar part d’un paisatgisme mediterrani trobem:
La tria entre aquestes espècies dependrà de la mida disponible, el desenvolupament planificat i les condicions específiques del lloc.
Els arbustos permeten treballar amb alçades intermèdies i connectar arbres amb plantes més petites. A més, poden ajudar a definir rutes, delimitar àrees i crear masses vegetals.
Els mastics, per exemple, ofereixen vegetació densa i resistent, mentre que el mirt pot aportar textura i estructura en composicions on hi ha certa disponibilitat d’aigua.
El romaní i la lavanda permeten introduir aromes característiques, floració i textures, però no s’han d’utilitzar simplement perquè representen visualment el paisatge mediterrani. La seva ubicació ha de respondre a les condicions d’exposició, sòl i manteniment.
També es poden incorporar espècies com el durillo, el teucrio o diferents varietats de sàlvia, sempre seleccionades segons les característiques del projecte.
La clau és combinar espècies amb comportaments compatibles, en lloc d’agrupar les plantes només per la seva aparença.
Un jardí resistent no ha de ser estàtic. Les gramínies ornamentals i altres espècies lleugeres poden portar moviment amb el vent i crear contrastos amb arbustos d’estructura més compacta.
Espècies com Stipa tenuissima, Pennisetum o certes varietats de Miscanthus es poden utilitzar en composicions on es busca una imatge més natural i dinàmica, tot i que les seves necessitats específiques s’han d’avaluar segons el clima i les condicions del projecte.
També hi ha plantes perennes i herbàcies capaces de proporcionar color durant diferents èpoques de l’any. El seu ús permet evitar que un jardí eficient en aigua depengui exclusivament d’arbustos perennes i masses verdes.
La varietat de formes és especialment important. Combinar fulles fines amb fulles més amples, estructures verticals amb formes arrodonides i diferents alçades pot generar profunditat sense necessàriament augmentar les necessitats de manteniment.
En certes zones del jardí, poden tenir sentit que les espècies capaces de suportar períodes prolongats de sequedat.
Els agaves, l’àloes i altres plantes suculentes emmagatzemen aigua als seus teixits i poden convertir-se en els elements principals de certes composicions.
El seu valor paisatgístic també està relacionat amb les seves formes. Rosettes, fulles estructurals i volums arquitectònics permeten la creació de punts focals amb una presència visual molt marcada.
Tanmateix, fins i tot aquestes espècies han de ser seleccionades amb criteri. Algunes poden assolir dimensions significatives o requerir espais específics per desenvolupar-se correctament.
Un bon disseny no consisteix a col·locar plantes resistents a qualsevol lloc, sinó a proporcionar a cada espècie les condicions que necessita.
Utilitzar espècies adaptades al clima no vol dir construir el mateix tipus de jardí cada vegada.
Una composició professional pot funcionar en diferents nivells de planta:
Estructura: Arbres i arbustos grans que marquen l’escala i defineixen l’espai.
Volum: arbustos de mida mitjana que connecten les diferents capes de vegetació.
Textura: plantes perennes, gramínies i espècies de fullatge particular que aporten varietat.
Accents: plantes amb flors, formes arquitectòniques o elements destacats que generen punts d’interès.
Aquesta organització permet crear profunditat i ritme. També ajuda a evitar que totes les espècies competeixin visualment entre elles.
La repetició controlada de certes plantes pot reforçar la unitat del conjunt, mentre que petites variacions introdueixen dinamisme.
Un dels errors més comuns és pensar que totes les espècies mediterrànies tenen necessitats similars.
La resistència a la sequera no vol dir que una planta pugui créixer en qualsevol sòl o exposició. Algunes necessiten un drenatge excel·lent; altres toleren millor certs nivells d’humitat. Algunes prefereixen el sol ple solar, mentre que d’altres poden anar millor amb una mica de protecció.
Per tant, abans de plantar, és necessari estudiar:
Aquests criteris fan que la selecció de plantes sigui una decisió de disseny i no només una qüestió estètica.
elecció Les plantes mediterrànies són una eina extraordinària per desenvolupar jardins que puguin fer front a condicions exigents, però la seva resiliència funciona millor quan forma part d’una estratègia completa.
El disseny del terreny, la gestió de l’aigua, la qualitat del sòl, la distribució de les espècies i el manteniment posterior han d’anar tots en la mateixa direcció.
Escollir menys espècies, però millor adaptades i correctament col·locades, pot ser molt més efectiu que crear una composició àmplia sense tenir en compte com evolucionarà amb el temps.
A Sendo Plant desenvolupem projectes de paisatgisme en què la selecció de plantes respon a l’espai, el clima i les necessitats de cada jardí. Perquè un jardí d’alta resistència no s’aconsegueix simplement utilitzant plantes resistents: s’aconsegueix quan totes les decisions del projecte estan connectades.
Descobreix més sobre els nostres projectes i continua descobrint solucions de jardineria adaptades a diferents espais; pots unir-te a nosaltres a Instagram i LinkedIn.
Dissenyem i desenvolupem jardins amb solucions adaptades a cada entorn.
Dissenyem i desenvolupem jardins amb solucions adaptades a cada entorn.
